Per terres de Palencia fins a Galicia.

Després d'atravessar les terres de Palencia amb les inacabables planes que han posat a prova les forces tant físiques com mentals, arriben als pobles lleonesos arribant a Sahagun, una ciutat que no vam gaudir gaire perqué la pluja que ens va respectar durant el mati per caminar, ens va recloure a l'alberg tota la tarda.

L'endemà vaig fer l'etapa més llarga de tot el Cami: vaig caminar 37 km després de triar una variant del Cami que em va dur per una calçada romana un munt de quilometres en solitari i que em va destrossar les cames i em va fer arribar a Mansilla de las Mulas prop de les 5 de la tarda.

Després l'entrada i sortida de León, que es fan eternes entre cotxes i carrers asfaltats, en dirigim a Astorga amb el testimoni del pas de Gaudí per aquelles terres. I l'endemà rumb a la Cruz de Fierro on les pedres que deixem els peregrins simbolitzen els mals, els vicis o tot allò que cadascú voldria deixar enrera...i el pas per Manjari, últim i singular reducte dels Templaris.

Des d'allí ja ens vam encarar cap a Ponferrada, on els amics Narcís i Joan van aplaçar el repte d'acabar el Camino per un altre moment, quan el genoll estigui millor i es que tal com ens deia un amic: "No hi ha pressa, Santiago no es mourà, allí ens estarà esperant per quan puguem arribar"i des d'allí ja ens vam encaminar a través del Bierzo cap a O'Cebreiro i entrar a Galicia per la porta gran.

Les terres galleges ens acompanyen per camins sovint verds i molt agradables per caminar i que en dies plujosos i amb la boira de companya, accentuen l'aire mísitc i tradicional de la ruta xacobea. Un plaer viure la Galicia més tradicional i profunda des del Camiño que la travessa d'est a oest.

Com aspectes destacables d'aquests darrers dies voldria remarcar l'esmorzar multitudunari que vam fer a Melide amb el famós pop acompanyat  d'alvariño, un dels moments que mes recordarem tots plegats. I un altre aspecte realment destacable és que aquests dies es consolida un grup de gent que de sortir sols de casa seva arriben a Santiago formant un grup solid i ben avingut, realment, per mi, poder tenir aquesta vivencia, es un dels fets que justifiquen tots els esforços que s'han de fer per completar una aventura com aquesta.