Camino de Santiago 2012

Aquí he penjat una selecció de les fotos que vaig fer durant el Camí.

Arribada a Santiago

Que us puc dir de l'arribada a Santiago???? Un moment especialment emotiu... s'ha de viure!!!!
Cadascú el viu a la seva manera, uns mostren més les seves emocions, uns altres les guarden per si mateixos, però podeu estar segurs que després de travessar mitja Espanya caminant durant un mes, el moment d'acabar es emotiu per definició.

Després d'entrar abraçats a la plaça de l'Obradoiro vam anar a recollir la Compostela per tenir una especie de certificat de que has fet el Camí correctament i després vam tenir una petita decepció al no poder veure el Botafumeiro en acció al acabar la Missa del Peregrino a la Catedral. Per matar les penes, peró vam anar a dinar tots plegats. Va ser aquest, un altre moment memorable, per l'ambient cordial que vam tenir i sobretot, perqué va ser el moment del comiat per la majoria de la gent que vam viure plegats molts dies de Camí, molts moments bons i molts moments durs i complicats i en aquell moment t'adones que està a punt d'acabar i t'adones també que aquesta aventura que vas començar fa tants dies ha arribat a la fí. I si has ressistit be el moment de l'entrada a la plaça, no crec que puguis superar aquest moment sense que les emocions treguin el cap d'alguna forma; a mi em va passar...

Per cert, l'endemà vaig passar per la Catedral i si que vaig veure el Botafumeiro en acció. Aquest va ser un altre dels moments épics i emotius.

Per terres de Palencia fins a Galicia.

Després d'atravessar les terres de Palencia amb les inacabables planes que han posat a prova les forces tant físiques com mentals, arriben als pobles lleonesos arribant a Sahagun, una ciutat que no vam gaudir gaire perqué la pluja que ens va respectar durant el mati per caminar, ens va recloure a l'alberg tota la tarda.

L'endemà vaig fer l'etapa més llarga de tot el Cami: vaig caminar 37 km després de triar una variant del Cami que em va dur per una calçada romana un munt de quilometres en solitari i que em va destrossar les cames i em va fer arribar a Mansilla de las Mulas prop de les 5 de la tarda.

Després l'entrada i sortida de León, que es fan eternes entre cotxes i carrers asfaltats, en dirigim a Astorga amb el testimoni del pas de Gaudí per aquelles terres. I l'endemà rumb a la Cruz de Fierro on les pedres que deixem els peregrins simbolitzen els mals, els vicis o tot allò que cadascú voldria deixar enrera...i el pas per Manjari, últim i singular reducte dels Templaris.

Des d'allí ja ens vam encarar cap a Ponferrada, on els amics Narcís i Joan van aplaçar el repte d'acabar el Camino per un altre moment, quan el genoll estigui millor i es que tal com ens deia un amic: "No hi ha pressa, Santiago no es mourà, allí ens estarà esperant per quan puguem arribar"i des d'allí ja ens vam encaminar a través del Bierzo cap a O'Cebreiro i entrar a Galicia per la porta gran.

Les terres galleges ens acompanyen per camins sovint verds i molt agradables per caminar i que en dies plujosos i amb la boira de companya, accentuen l'aire mísitc i tradicional de la ruta xacobea. Un plaer viure la Galicia més tradicional i profunda des del Camiño que la travessa d'est a oest.

Com aspectes destacables d'aquests darrers dies voldria remarcar l'esmorzar multitudunari que vam fer a Melide amb el famós pop acompanyat  d'alvariño, un dels moments que mes recordarem tots plegats. I un altre aspecte realment destacable és que aquests dies es consolida un grup de gent que de sortir sols de casa seva arriben a Santiago formant un grup solid i ben avingut, realment, per mi, poder tenir aquesta vivencia, es un dels fets que justifiquen tots els esforços que s'han de fer per completar una aventura com aquesta.