Una mica d'Història

I com va començar tot?

Doncs, vuit segles després de la mort de l'Apòstol Santiago, l'any 813, sent rei d'Astúries Alfons II el Cast i emperador d'Occident, Carlemany, un ermità anomenat Pelagi o Pelai, va veure una estrella posada en el bosc de Libredón. Després de comunicar-li al bisbe Teodomir, bisbe d'Iria Flavia, van descobrir al centre del bosc una antiga capella amb les restes del sant i per revelació divina, anuncia que les restes allí trobades pertanyen a l’apòstol Sant Jaume. El mite acaba de néixer.

 Alfons II va viatjar immediatament amb la seva cort al lloc on van trobar l'església, convertint-se així en el primer pelegrí de la Història. Va manar edificar una petita església, que amb els anys es transformà amb la seu barroca actual de la Catedral de Santiago de Compostel·la.

 A la fi del segle VIII es difon al nord-oest de la Península Ibèrica la llegenda que Santiago el Mayor havia estat enterrat en aquestes terres, després d'evangelitzar-les. Començà a rendir-se-li culte en un lloc proper a la ciutat episcopal d'Iria Flavia, avui Padrón, on existeix un cementiri d'època romana. Molt aviat, la notícia s'estengué per tota l'Europa cristiana i els primers pelegrins comencen a arribar a Compostel·la, al lloc del sepulcre denominat Campus Stellae.

 El Camí Francès es l’itinerari jacobeu amb  major tradició històrica i el mes reconegut internacionalment. El seu traçat a través del nord de la península es va fixar a finals del segle XI gràcies a la feina constructiva i de promoció de reis com Sancho III el Mayor i Sancho Ramirez de Navarra i Aragó, així com d’Alfonso VI i els seus successors.

Les principals vies d’aquest Camí a França i Espanya foren descrites amb precisió el 1135 al Codex Calixtinus, llibre fonamental  jacobeu, que constitueix una autentica guía de peregrinació a Santiago. Aquesta guia, evidencia el desig polític-religiós de fer promoció del santuari compostel·là i facilitar l’accés fins allí. Santiago es converteix en la meta de pelegrins procedents de tot el mon cristià, juntament amb Roma i Jerusalem.

Després de les edats mitjana i moderna, el Camí va perdent importància. Però per  el “Any Sant Compostel·là” de 1993, el govern autònom gallec va decidir potenciar el seu valor com a recurs turístic, no només per al pelegrí religiós i va llançar la campanya  “Xacobeo 93”, restaurant la ruta i les infraestructures per a pelegrins. Va assolir la col·laboració de les comunitats per les quals travessa el Camí. Des de llavors, fer el recorregut a peu, amb bicicleta o a cavall és una destinació popular que reuneix el religiós, espiritual, esportiu, cultural, econòmic, etc., tal com ha vingut ocorrent des del principi a través dels segles.

 El 1993 fou considerat Patrimoni de la Humanitat per part de la UNESCO, i el 2004 fou guardonat amb el Premi Príncep d'Astúries de la Concòrdia com a lloc de peregrinació i de trobada entre persones i pobles que, a través dels segles, s'ha convertit en símbol de fraternitat i vertebrador d'una consciència europea.

Font: Viquipèdia i d’altres guies del Camí.