I com va començar tot?
Doncs, vuit segles després
de la mort de l'Apòstol Santiago, l'any 813, sent rei d'Astúries Alfons II el Cast i emperador
d'Occident, Carlemany, un ermità
anomenat Pelagi o Pelai, va veure una
estrella posada en el bosc de Libredón.
Després de comunicar-li al bisbe Teodomir,
bisbe d'Iria Flavia, van descobrir al
centre del bosc una antiga capella amb les restes del sant i per revelació
divina, anuncia que les restes allí trobades pertanyen a l’apòstol Sant Jaume.
El mite acaba de néixer.
Alfons
II va viatjar immediatament amb la seva cort al lloc on van trobar
l'església, convertint-se així en el primer pelegrí de la Història. Va manar
edificar una petita església, que amb els anys es transformà amb la seu barroca
actual de la Catedral de Santiago de
Compostel·la.
A la fi del segle VIII es difon al nord-oest
de la Península Ibèrica la llegenda que Santiago
el Mayor havia estat enterrat en aquestes terres, després
d'evangelitzar-les. Començà a rendir-se-li culte en un lloc proper a la ciutat
episcopal d'Iria Flavia, avui Padrón, on existeix un cementiri d'època
romana. Molt aviat, la notícia s'estengué per tota l'Europa cristiana i els
primers pelegrins comencen a arribar a Compostel·la,
al lloc del sepulcre denominat Campus
Stellae.
El Camí Francès es l’itinerari jacobeu
amb major tradició històrica i el mes
reconegut internacionalment. El seu traçat a través del nord de la península es
va fixar a finals del segle XI gràcies a la feina constructiva i de promoció de
reis com Sancho III el Mayor i Sancho Ramirez de Navarra i Aragó, així com
d’Alfonso VI i els seus successors.
Les principals vies
d’aquest Camí a França i Espanya foren descrites amb precisió el 1135 al Codex Calixtinus, llibre fonamental jacobeu, que constitueix una autentica guía
de peregrinació a Santiago. Aquesta guia, evidencia el desig polític-religiós
de fer promoció del santuari compostel·là i facilitar l’accés fins allí.
Santiago es converteix en la meta de pelegrins procedents de tot el mon
cristià, juntament amb Roma i Jerusalem.
Després de les
edats mitjana i moderna, el Camí va perdent importància. Però per el “Any Sant Compostel·là” de 1993, el govern
autònom gallec va decidir potenciar el seu valor com a recurs turístic, no
només per al pelegrí religiós i va llançar la campanya “Xacobeo 93”, restaurant la ruta i les
infraestructures per a pelegrins. Va assolir la col·laboració de les comunitats
per les quals travessa el Camí. Des de llavors, fer el recorregut a peu, amb
bicicleta o a cavall és una destinació popular que reuneix el religiós,
espiritual, esportiu, cultural, econòmic, etc., tal com ha vingut ocorrent des
del principi a través dels segles.
El 1993 fou considerat Patrimoni de la Humanitat per part de la UNESCO, i el 2004 fou
guardonat amb el Premi Príncep d'Astúries
de la Concòrdia com a lloc de peregrinació i de trobada entre persones i
pobles que, a través dels segles, s'ha convertit en símbol de fraternitat i
vertebrador d'una consciència europea.
Font:
Viquipèdia i d’altres guies del Camí.

Coi Xavi, "no tens un coneixement profund sobre el tema", com dius tu.
ResponElimina