Xavi al Camino 2012

Li he ficat una mica de música a les millors imatges del meu Camino. Espero que us agradi.

Conclusions

Quan ja fa un mes que vaig acabar el repte de completar el Camí Francés des de St Jean pied de Port fins Santiago de Compostela, tinc encara fresques gairebé totes les vivències i fets tant intensament viscuts durant un mes i que de ben segur quedarà marcat amb lletres majuscles en el resum  de la meva vida.

Aquests dies, que he estat revisant les fotos que vaig fer i també les que van fer la gent que vaig anar coneixent durant el Camí, he tornat a gaudir aquells moments viscuts, i que ara des de la llunyania, tant geogràfica com temporal, valoro encara més que quan els estava vivint en aquell precís moment. Moments que han estat divertits, durs, melancòlics, de relax, monotons, de satisfacció per veure com vas aconseguint un repte personal, moments de totes les maneres..., perquè 32 dies caminant donen per a viure experiències de tots els colors.

Moments i dies, que sens dubte formaran part dels meus records per a tota la vida. Moments que al recordar-los em fan venir més ganes de tornar al Camino de Santiago, i si no viure el mateix, viure experiències similars a les que tanta satisfacció m’han donat aquest cop.

Reconec també, que per vosaltres deu ser una mica dificil entendre aquest “flipe” que porto des que vaig arribar, i que pensareu que caminar cada dia durant un mes pot ser mes un “pal” que una cosa que et dongui una satisfacció tan gran com la que tinc jo, però per més que m’esforci explicant-ho, només podreu captar aquestes sensacions si us animeu algun cop i ho proveu. Podeu començar amb pocs dies, amb mes o menys kilometres diaris, cadascú fa el Camí com vol o com pot... però us prometo que si us ho agafeu amb ganes i amb il·lusió, serà una experiència que gaudireu moltíssim i us quedaran ganes de tornar-hi.

Per tots aquells que esteu pensant en provar-ho, em poso a la vostra disposició pel que necessiteu, si la meva experiència us pot ajudar a l’hora de planificar, programar-ho, el que sigui, sapigueu que m’encantarà si puc ajudar algú de vosaltres a viure una experiència com la meva.

Vull acabar donant les gràcies a totes les persones que durant el trajecte em vau anar seguint i enviant el vostre suport i ànim, us dic que m’he sentit molt afortunat de poder viure i compartir aquesta experiència amb tots vosaltres. Tots formeu part del meu Camino.

GRÀCIES, MOLTES GRÀCIES A TOTS!!!!

Camino de Santiago 2012

Aquí he penjat una selecció de les fotos que vaig fer durant el Camí.

Arribada a Santiago

Que us puc dir de l'arribada a Santiago???? Un moment especialment emotiu... s'ha de viure!!!!
Cadascú el viu a la seva manera, uns mostren més les seves emocions, uns altres les guarden per si mateixos, però podeu estar segurs que després de travessar mitja Espanya caminant durant un mes, el moment d'acabar es emotiu per definició.

Després d'entrar abraçats a la plaça de l'Obradoiro vam anar a recollir la Compostela per tenir una especie de certificat de que has fet el Camí correctament i després vam tenir una petita decepció al no poder veure el Botafumeiro en acció al acabar la Missa del Peregrino a la Catedral. Per matar les penes, peró vam anar a dinar tots plegats. Va ser aquest, un altre moment memorable, per l'ambient cordial que vam tenir i sobretot, perqué va ser el moment del comiat per la majoria de la gent que vam viure plegats molts dies de Camí, molts moments bons i molts moments durs i complicats i en aquell moment t'adones que està a punt d'acabar i t'adones també que aquesta aventura que vas començar fa tants dies ha arribat a la fí. I si has ressistit be el moment de l'entrada a la plaça, no crec que puguis superar aquest moment sense que les emocions treguin el cap d'alguna forma; a mi em va passar...

Per cert, l'endemà vaig passar per la Catedral i si que vaig veure el Botafumeiro en acció. Aquest va ser un altre dels moments épics i emotius.

Per terres de Palencia fins a Galicia.

Després d'atravessar les terres de Palencia amb les inacabables planes que han posat a prova les forces tant físiques com mentals, arriben als pobles lleonesos arribant a Sahagun, una ciutat que no vam gaudir gaire perqué la pluja que ens va respectar durant el mati per caminar, ens va recloure a l'alberg tota la tarda.

L'endemà vaig fer l'etapa més llarga de tot el Cami: vaig caminar 37 km després de triar una variant del Cami que em va dur per una calçada romana un munt de quilometres en solitari i que em va destrossar les cames i em va fer arribar a Mansilla de las Mulas prop de les 5 de la tarda.

Després l'entrada i sortida de León, que es fan eternes entre cotxes i carrers asfaltats, en dirigim a Astorga amb el testimoni del pas de Gaudí per aquelles terres. I l'endemà rumb a la Cruz de Fierro on les pedres que deixem els peregrins simbolitzen els mals, els vicis o tot allò que cadascú voldria deixar enrera...i el pas per Manjari, últim i singular reducte dels Templaris.

Des d'allí ja ens vam encarar cap a Ponferrada, on els amics Narcís i Joan van aplaçar el repte d'acabar el Camino per un altre moment, quan el genoll estigui millor i es que tal com ens deia un amic: "No hi ha pressa, Santiago no es mourà, allí ens estarà esperant per quan puguem arribar"i des d'allí ja ens vam encaminar a través del Bierzo cap a O'Cebreiro i entrar a Galicia per la porta gran.

Les terres galleges ens acompanyen per camins sovint verds i molt agradables per caminar i que en dies plujosos i amb la boira de companya, accentuen l'aire mísitc i tradicional de la ruta xacobea. Un plaer viure la Galicia més tradicional i profunda des del Camiño que la travessa d'est a oest.

Com aspectes destacables d'aquests darrers dies voldria remarcar l'esmorzar multitudunari que vam fer a Melide amb el famós pop acompanyat  d'alvariño, un dels moments que mes recordarem tots plegats. I un altre aspecte realment destacable és que aquests dies es consolida un grup de gent que de sortir sols de casa seva arriben a Santiago formant un grup solid i ben avingut, realment, per mi, poder tenir aquesta vivencia, es un dels fets que justifiquen tots els esforços que s'han de fer per completar una aventura com aquesta.

De la Rioja a Burgos

En l'altra entrada haviem deixat el cami a les portes de Logroño, avui en canvi en strobem prop de Leon.
en aquest dies hem pogut coneixer les terres de la Meseta Castellana passant per Santo domingo de la Calzada, Burgos (amb unes catedrals impresionants), Hontanas i Boadilla del Camino, que son unes etapes especialment dissenyades per patir fisicament i mentalment (immenses planes on l'horitzó no canvia mai i sembla que no et mous del lloc...) i a la provincia de Palencia a Carrion de los Condes, que ja es territori del Cid Campeador.

Passeig de Belorado

La Gallina de Santo domingo de la Calzada

Alberg i Esglesia de San Juan de Ortega

Personalment per mi han estat uns dies durs, on han aparegut les primeres ampolles i el primers dolors seriosos als peus, problemes que van estar a punt de fer-me aturar un dia per esperar una millora posterior. Però el Camino, ho dic seriosament, te alguna cosa especial i no deixa que caiguis a la primera, la gent t'ajuda, t'aconsella, t'anima i tu sents que no et pots rendir, que ho has de probar una altra vegada... i així es, després de caminar dos dies amb dolor, i portant una cura diaria dels peus, avui ja puc dir que practicament estic curat i veig el panorama molt diferent. Però, de totes formes en aquestes alçades, despres de mes de 15 dies caminant, qui mes qui menys, pateix d'algun mal i que avui estiguis be, no vol dir que demà no t'aixequis amb dolor al genoll o a l'esquena, i això fa que el plantejament sigui dia a dia, i qui dia passa, kilometres empeny...

Aquests propers dies deixarem terres de Palencia per entrar a Burgos i atansar a Leon on els paissatges esperem que siguin més variats i distrets.

De Navarra a La Rioja

L'endemà de passar de llarg per Pamplona vam fer una  de les etapes mes fotogèniques del Camino, el pas pel Alto del Perdon amb les siluetes metàliques dels pelegrins i després una forta baixada que ens dura a un aaltra població amb moltes fotografies per fer:; Puente la Reina amb un pont i un carrer major d'aquests que et traslladen a altres èpoques.

De Puente la Reina ens dirigim a un aciutat que també transmet història. Aquesta es la primera etapa que necessitem l'impermeable i la funda de la motxilla durant tot el dia, però com que hem vingut preparats per qualsevool inclemencia la superem sense mes entrebancs.
Un a etapa de 23 km que ens porta a un alberg on trobem una dona de Lleida a la recepció (coneixences inesperades). Aquest serà un dels dies que recordarem perquè l'amic gironí Fidel, ens prepara un apaella a la cuina de l'alberg que deixà tota la resta de pelegrins, la majoria giris que menjen cada dia espaguetis i algun aque altra tonteria, flipant i intentant pronunciar la paraula "paella" sense que ens agafi el riure...

De Estella fins Logroño hem de fer dues etapes i hem de triar quan fer la llarga de 29 km, nosaltres triem fer la primera i així arribar l'endemà a Logroño amb mes temps per gaudir la ciutat. Per tant fem l'etapa fins a Torres del Rio, un tute de 29 km que ens deixa a les portes de la gran ciutat. De cami passem per la font de les Bodegues Irache que es un aaltra de les fotos obligades fent un glop de vi a la font, quan realment ve mes de gust un glop d'aigua o aquarius, però...

I de Logroñoque us he d'explicar; un fantastic menu al café Moderno i la senda de los elefantes pel carrer Laurel amb un pinxos bonissims, tots bonisssims.

I avui divendres una altra etapa que encara que amb poc desnivell, ha sigut dura pels seus 28 km que ens han deixat a Najera una ciutat creuada pel riu Najerilla molt agradable per passejar i reposar les cames, ja cada dia més castigades.

Per demà ens quedarà caminar fins Santo domigo de la Calzada, "donde cantó la gallina después de asada."

Cap a la primera ciutat del Camino

Com es de costum, a les 6 h del mati s'encenen els llums de l'alberg i comença la nova jornada pels pelegrins del Cami. Ahir, un senyor del pobles ens va dir que plouria i deixem tot el material impermeable a punt de forma facilment accessible a la motxilla. Ens adrecem a Pamplona, però igual que vam der el dia anterior, amb la previsió d'estirar l'etapa i enlloc de parar a Pamplona, on ja vam estar el dia que vam arribar, arribarem a Cizur Menor, a 5 km més enllà de Pamplona.
Es una recorregut molt agradable, gairebé tota l'estoma al costat del riu Arga fins arribar a la capital. Passem per Villaba, i a Burlada fem un esmorzar com deu mana: ous amb xistorra i trumfes fregides (quines ganes tenia de sortir de França i agafar fl menjar tipic nacional...).
Pamplona es una ciutat molt bonica m'ha agradat travessar-la caminant.
A Cizur, parem a l'alberg de la Maribel, molt be, confortable i digne. Avui aprofitem per rentar la roba o dignificar una mica el nostre aspecte físic.
Les cames i l'esquena comencen a fer una mica de mal al cap de les hores de caminar, pero de moment es molt suportable. Estic molt content de la preparació física que he fet abans de venir al Camino. Estar ben preparat fisicament em permet gaudir de totes les etapes sense que cada pujada o baixada sigui un sacrifici i suposi un patiment, ha valgut la pena!!!
Demà farem l'etapa tal com diu la guia: fins Puente la Reina. Espero que tot vagi com fins ara.

Sortim de Roncesvalles

Després del gra esforç del primer dia, la sortida de Roncesvalles es molt més asequible. Finalment fem una tirada bastant llarga de 27 km per un terreny on superem un parell de ports, pero amb uns desnivells assequibles.
Al final de l'etapa, quan només quedaven 2 km per arribar, ens va fer una visita la pluja, la justeta per mullar-nos una mica i recordar-nos que d'aqui endavant hem d'estar preparats per tot: la calor, el fred, la pluja, el fang, les pedres...
Canvien el final d'etapa de Zubiri i decidim arribar a Larrasoaña, un 7 km mes del previst inicialment. Al arribar a Larrasoaña, ens quedem a l'alberg municipal (molt justet) i amb prou feina podem menjar alguna cosa a les 7 de la tarda amb la resta de pelegrins.
Demà procurarem trobar un alberg millor.

Impresionant x2

Impresionant, aquesta seria la paraula del dia de l'etapa previa, de St Jean pied de Port a Roncesvalles. Finalment em vaig deixar aconsellar i enredar per tots els qui m'aconsellaven fer l'etapa previa per començar el Camino, malgrat que jo no ho tenia tant clar...però el resultat ha estat fantastic. Ha valgut la pena!!!!
Impresionant la pujada, mes de 20 km de pujar i pujar i pujar sense parar i baixar en 3 ó 4 km, etapa duríssima, la sort es que va fer molt vent i no va ploure, temps magnific per caminar. L'arribada a Roncesvalles la vaig fer amb una alegria inmensa per haver fet l'etapa més dura del Camino i haver-la superat sense entrebancs.
Però també impresionant el paissatge, travessar els Pirineus desde la vessant francesa a la Navarra amb el Cantabric a la llunyania es una experiència que val la pena.
A destacar les primeres coneixences entre els altres peregrins que també comencen l'aventura amb tu, el mateix dia, des del mateix punt, ens veurem gairebé cada dia fins arribar a Santiago i per tant compartirem les mateixes vivències gairebé durant aquest mes.
Enfí un inici perfecte.

Ja estan les dates clares

Després de molts dies d'espera per veure si millora el temps i s'acaba la plaga de pluges, i tip de no poder fer més entrenaments com cal, per culpa de l'aigua i el fred, avui he posat fi a l'espera i ja tinc el bitllet de tren per anar fins Pamplona. Així doncs, dijous 3 de maig agafo la motxilla i cap a Roncesvalles per començar a caminar l'endemà divendres 4 de maig.
Malgrat els dies que fa que ho tinc tot previst i preparat, no he pogut evitar ficar-me una mica nerviós per si em deixo alguna cosa o hi ha algun detall que no he previst... Enfí, que ara ja no hi ha marxa enrera i arriba el moment de la veritat. Espero i confio que tot surti be.

També vull donar les gràcies a tots els que aquests dies m'heu fet arribar els vostres ànims i el vostre suport per aquesta aventura. Estic segur que en els moments més durs, aquests ànims m'ajudaran a tirar endavant. Moltes gràcies a tots!!!!

Comencem...

Hola amics, finalment m’he decidit a crear un bloc... i a escriure-hi.

Per mi es una situació no massa fàcil. Jo no acostumo a intervenir gaire en les xarxes socials. Soc més un "observador" de les xarxes socials que no pas un protagonista.  Encara que soc un defensor convençut de la necessitat d’estar al dia en les TIC (Tecnologies de la Informació i la Comunicació) en alguns casos acostumo a pensar que les meves opinions no son prou rellevants o que no tinc un coneixement prou profund del tema com per compartir-les , i entre una cosa o una altra,... res.

Però, malgrat tot això, he decidit obrir aquesta finestra per mostrar el que hi ha dins. El que m’ha animat en aquest cas, és el repte que tinc a les mans ara mateix: El Camino de Santiago. Ni mes ni menys que fer caminant  tot el recorregut del Camí Francès al territori espanyol, des de Roncesvalles  fins a Santiago de Compostel·la. Mes de 700 kilòmetres que suposen caminar i caminar durant més de 30 dies. Un mes que m’exigirà el màxim de rendiment,  tant a nivell físic, com mental. Un mes, que confio que malgrat l’esforç i l’exigència que em suposarà,  em doni grans satisfaccions.

Així doncs, en aquest espai us intentaré transmetre tot el que aniré vivint al llarg dels dies que duri aquesta aventura: el recorregut, les anècdotes, les sensacions, les alegries, els moments durs,... en fi, tot el que cregui que us pot interessar. També us he ficat la informació bàsica i més tècnica  sobre les etapes i el recorregut i del Camino en general, perquè us feu una idea més clara del que suposa aquesta aventura que ben aviat començaré.

Finalment, només cal esperar que el que trobeu per aquí, us resulti interesant i hi torneu tot sovint i així esdevingui  un punt de trobada a la xarxa entre vosaltres i jo mateix.

Fins aviat!!!