Que us puc dir de l'arribada a Santiago???? Un moment especialment emotiu... s'ha de viure!!!!
Cadascú el viu a la seva manera, uns mostren més les seves emocions, uns altres les guarden per si mateixos, però podeu estar segurs que després de travessar mitja Espanya caminant durant un mes, el moment d'acabar es emotiu per definició.
Cadascú el viu a la seva manera, uns mostren més les seves emocions, uns altres les guarden per si mateixos, però podeu estar segurs que després de travessar mitja Espanya caminant durant un mes, el moment d'acabar es emotiu per definició.
Després d'entrar abraçats a la plaça de l'Obradoiro vam anar a recollir la Compostela per tenir una especie de certificat de que has fet el Camí correctament i després vam tenir una petita decepció al no poder veure el Botafumeiro en acció al acabar la Missa del Peregrino a la Catedral. Per matar les penes, peró vam anar a dinar tots plegats. Va ser aquest, un altre moment memorable, per l'ambient cordial que vam tenir i sobretot, perqué va ser el moment del comiat per la majoria de la gent que vam viure plegats molts dies de Camí, molts moments bons i molts moments durs i complicats i en aquell moment t'adones que està a punt d'acabar i t'adones també que aquesta aventura que vas començar fa tants dies ha arribat a la fí. I si has ressistit be el moment de l'entrada a la plaça, no crec que puguis superar aquest moment sense que les emocions treguin el cap d'alguna forma; a mi em va passar...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada