De la Rioja a Burgos

En l'altra entrada haviem deixat el cami a les portes de Logroño, avui en canvi en strobem prop de Leon.
en aquest dies hem pogut coneixer les terres de la Meseta Castellana passant per Santo domingo de la Calzada, Burgos (amb unes catedrals impresionants), Hontanas i Boadilla del Camino, que son unes etapes especialment dissenyades per patir fisicament i mentalment (immenses planes on l'horitzó no canvia mai i sembla que no et mous del lloc...) i a la provincia de Palencia a Carrion de los Condes, que ja es territori del Cid Campeador.

Passeig de Belorado

La Gallina de Santo domingo de la Calzada

Alberg i Esglesia de San Juan de Ortega

Personalment per mi han estat uns dies durs, on han aparegut les primeres ampolles i el primers dolors seriosos als peus, problemes que van estar a punt de fer-me aturar un dia per esperar una millora posterior. Però el Camino, ho dic seriosament, te alguna cosa especial i no deixa que caiguis a la primera, la gent t'ajuda, t'aconsella, t'anima i tu sents que no et pots rendir, que ho has de probar una altra vegada... i així es, després de caminar dos dies amb dolor, i portant una cura diaria dels peus, avui ja puc dir que practicament estic curat i veig el panorama molt diferent. Però, de totes formes en aquestes alçades, despres de mes de 15 dies caminant, qui mes qui menys, pateix d'algun mal i que avui estiguis be, no vol dir que demà no t'aixequis amb dolor al genoll o a l'esquena, i això fa que el plantejament sigui dia a dia, i qui dia passa, kilometres empeny...

Aquests propers dies deixarem terres de Palencia per entrar a Burgos i atansar a Leon on els paissatges esperem que siguin més variats i distrets.

De Navarra a La Rioja

L'endemà de passar de llarg per Pamplona vam fer una  de les etapes mes fotogèniques del Camino, el pas pel Alto del Perdon amb les siluetes metàliques dels pelegrins i després una forta baixada que ens dura a un aaltra població amb moltes fotografies per fer:; Puente la Reina amb un pont i un carrer major d'aquests que et traslladen a altres èpoques.

De Puente la Reina ens dirigim a un aciutat que també transmet història. Aquesta es la primera etapa que necessitem l'impermeable i la funda de la motxilla durant tot el dia, però com que hem vingut preparats per qualsevool inclemencia la superem sense mes entrebancs.
Un a etapa de 23 km que ens porta a un alberg on trobem una dona de Lleida a la recepció (coneixences inesperades). Aquest serà un dels dies que recordarem perquè l'amic gironí Fidel, ens prepara un apaella a la cuina de l'alberg que deixà tota la resta de pelegrins, la majoria giris que menjen cada dia espaguetis i algun aque altra tonteria, flipant i intentant pronunciar la paraula "paella" sense que ens agafi el riure...

De Estella fins Logroño hem de fer dues etapes i hem de triar quan fer la llarga de 29 km, nosaltres triem fer la primera i així arribar l'endemà a Logroño amb mes temps per gaudir la ciutat. Per tant fem l'etapa fins a Torres del Rio, un tute de 29 km que ens deixa a les portes de la gran ciutat. De cami passem per la font de les Bodegues Irache que es un aaltra de les fotos obligades fent un glop de vi a la font, quan realment ve mes de gust un glop d'aigua o aquarius, però...

I de Logroñoque us he d'explicar; un fantastic menu al café Moderno i la senda de los elefantes pel carrer Laurel amb un pinxos bonissims, tots bonisssims.

I avui divendres una altra etapa que encara que amb poc desnivell, ha sigut dura pels seus 28 km que ens han deixat a Najera una ciutat creuada pel riu Najerilla molt agradable per passejar i reposar les cames, ja cada dia més castigades.

Per demà ens quedarà caminar fins Santo domigo de la Calzada, "donde cantó la gallina después de asada."

Cap a la primera ciutat del Camino

Com es de costum, a les 6 h del mati s'encenen els llums de l'alberg i comença la nova jornada pels pelegrins del Cami. Ahir, un senyor del pobles ens va dir que plouria i deixem tot el material impermeable a punt de forma facilment accessible a la motxilla. Ens adrecem a Pamplona, però igual que vam der el dia anterior, amb la previsió d'estirar l'etapa i enlloc de parar a Pamplona, on ja vam estar el dia que vam arribar, arribarem a Cizur Menor, a 5 km més enllà de Pamplona.
Es una recorregut molt agradable, gairebé tota l'estoma al costat del riu Arga fins arribar a la capital. Passem per Villaba, i a Burlada fem un esmorzar com deu mana: ous amb xistorra i trumfes fregides (quines ganes tenia de sortir de França i agafar fl menjar tipic nacional...).
Pamplona es una ciutat molt bonica m'ha agradat travessar-la caminant.
A Cizur, parem a l'alberg de la Maribel, molt be, confortable i digne. Avui aprofitem per rentar la roba o dignificar una mica el nostre aspecte físic.
Les cames i l'esquena comencen a fer una mica de mal al cap de les hores de caminar, pero de moment es molt suportable. Estic molt content de la preparació física que he fet abans de venir al Camino. Estar ben preparat fisicament em permet gaudir de totes les etapes sense que cada pujada o baixada sigui un sacrifici i suposi un patiment, ha valgut la pena!!!
Demà farem l'etapa tal com diu la guia: fins Puente la Reina. Espero que tot vagi com fins ara.

Sortim de Roncesvalles

Després del gra esforç del primer dia, la sortida de Roncesvalles es molt més asequible. Finalment fem una tirada bastant llarga de 27 km per un terreny on superem un parell de ports, pero amb uns desnivells assequibles.
Al final de l'etapa, quan només quedaven 2 km per arribar, ens va fer una visita la pluja, la justeta per mullar-nos una mica i recordar-nos que d'aqui endavant hem d'estar preparats per tot: la calor, el fred, la pluja, el fang, les pedres...
Canvien el final d'etapa de Zubiri i decidim arribar a Larrasoaña, un 7 km mes del previst inicialment. Al arribar a Larrasoaña, ens quedem a l'alberg municipal (molt justet) i amb prou feina podem menjar alguna cosa a les 7 de la tarda amb la resta de pelegrins.
Demà procurarem trobar un alberg millor.

Impresionant x2

Impresionant, aquesta seria la paraula del dia de l'etapa previa, de St Jean pied de Port a Roncesvalles. Finalment em vaig deixar aconsellar i enredar per tots els qui m'aconsellaven fer l'etapa previa per començar el Camino, malgrat que jo no ho tenia tant clar...però el resultat ha estat fantastic. Ha valgut la pena!!!!
Impresionant la pujada, mes de 20 km de pujar i pujar i pujar sense parar i baixar en 3 ó 4 km, etapa duríssima, la sort es que va fer molt vent i no va ploure, temps magnific per caminar. L'arribada a Roncesvalles la vaig fer amb una alegria inmensa per haver fet l'etapa més dura del Camino i haver-la superat sense entrebancs.
Però també impresionant el paissatge, travessar els Pirineus desde la vessant francesa a la Navarra amb el Cantabric a la llunyania es una experiència que val la pena.
A destacar les primeres coneixences entre els altres peregrins que també comencen l'aventura amb tu, el mateix dia, des del mateix punt, ens veurem gairebé cada dia fins arribar a Santiago i per tant compartirem les mateixes vivències gairebé durant aquest mes.
Enfí un inici perfecte.